
DAVID PALMER NOU CAMPIÓ DEL BRITISH OPEN (OCTUBRE 2003)
|
|
L'australià David Palmer, cap de sèrie número 2, va
vèncer en la final del British Open 2003, a l'anglès Peter Nicol,
número 1 mundial i que recentment l'havia guanyat en la final del US Open,
per 3 sets a 0 (15/13, 15/13,15/8) en un partit de 54 minuts. A semifinals,
Nicol havia derrotat al seu arxirival Jonathon Power de Canadà per 3 a 2
(12/15, 11/15, 17/14, 15/13, 15/13)
en un memorable partit de 112 minuts entre els
dos millors jugadors de la dècada del 90. D'altra banda, Palmer
tampoc ho va tenir gens fàcil davant Anthony Ricketts, també d'Australia,
al que va vèncer per 3 a 2 ( 9/15, 15/12, 15/14, 8/15, 15/12)
en un match de 95 minuts. Aquest és el segon British per a Palmer que es
confirma com un jugador de primer ordre per a les grans competicions,
doncs a final d'any aconseguí el World Open.
A l'esquerra, un moment de la fina, guanyada amb gran autoritat per David Palmer, en primer terme, a Peter Nicol, darrere seu. |
PETER NICOL GUANYA PER QUART COP EL US OPEN A BOSTON (17 de setembre de 2003)
Peter Nicol, en primer terme, i David Palmer, darrere seu, en la final del US Open 2003. |
L'anglès Peter Nicol va guanyar per quart cop l'US Open a Boston, confirmant que és el jugador més regular dels últims anys. En la final, que resultà molt igualada, s'imposà al campió de l'any 2002, l'australià David Palmer, per 3 sets a 1 (15-10, 14-15, 15-14, 17-14). Amb tot, tal com assenyalen els marcadors de cada set, la victòria hagués pogut somriure a qualsevol dels dos finalistes, doncs en 3 dels 4 sets s'arribà al desempat. Tanmateix, en els moments decissius Nicol es mostrà més segur i s'endugué la victòria. Nicol trencava així una sèrie de mals resultats que qüestionaven la seva superioritat en el ranking mundial (havia perdut a semifinals del Masters i de l'Open d'Espanya, i en quarts del Prince Open), i demostra que encara li queda corda per molt temps. D'altra banda, David Palmer, actual número 2 mundial, s'està mostrant com l'alternativa més fiable al domini de l'anglès, tal com va demostrar a finals dels 2002 en què va guanyar el campionat del món celebrat a Amberes. A semifinals, Peter Nicol havia guanyat clarament al francès Tierry Lincou per 3 sets a 0 (15-12, 15-10, 15-10) i Palmer, en un duel entre australians, hagué de suar de debó per guanyar per 3 a 2 a Anthony Ricketts (8-15, 5-15, 15-8, 15-7, 15-10). |
JONATHON POWER TORNA A L'ELIT I S'ADJUDICA EL PSA SUPER SERIES A LONDRES (MAIG 2003)
Power després de guanyar la final |
El canadenc Jonathon Power, que sortia d'una lesió, ha tornat a l'elit i s'ha adjudicat el PSA Super Series de Londres, un torneig que reunia als vuit millors jugadors del circuit en els campionats super-series. En la final superà al seu arxirival Peter Nicol per un ajustadíssim 3/2, resolt en el cinquè set per un més que expressiu 15/14. Power guanya, així, el seu primer PSA Super Series davant un Nicol que ja l'ha guanyat tres cops amb anterioritat i que està per sota, això sí, de Janser Khan, guanyador quatre cops de la competició. La prestació de Power ha estat excel·lent, doncs no ha perdut cap partit i, excepte la final, els ha guanyat tots amb molta claredat. No es pot dir el mateix de Nicol, que excepte la semifinal ha patit molt per guanyar tots els partits previs a la final. |
| A semifinals, Peter Nicol havia guanyat a Anthony Ricketts per un clar 3/0 (15/11, 15/12, 15/7), mentre que Jonathon havia fet el mateix amb Tierry Lincou (15/7, 15/8 i 15/7). Aquest partit de semis ja va mostrar que Power estava en un gran moment de forma, ja que Lincou havia arribat a la final del TOC al febrer després de guanyar a Power a semifinals amb molta claredat. Un cop en la final, un clàssic del esquaix, els dos millors jugadors del món de l'última dècada van donar el millor d'ells mateixos i van oferir un duel vibrant que es resolgué per un ajustat marcador de 3/2 (15/11, 10/15, 13/15, 15/4, 15/14), després de 107 minits d'intensa lluita i magnífic esquaix. Power remontà un 2/1 en contra i ambdós jugadors es jugaren el títol en un últim punt dramàtic que va caure al cantó del canadenc. |
Un instant del match |
PETER NICOL (GRAN BRETANYA) GUANYA EL TOURNAMENT OF CHAMPIONS A NOVA YORK (FEBRER 2003)
![]() |
FEBREB 2003 L'anglès Peter Nicol, cap de sèrie número 1, ha guanyat la final del Tournament of Champions de Nova York (TOC), un dels quatre grans del circuit d'esquaix mundial, al francès Thierry Lincou, cap de sèrie número 6, pel marcador de: 15/11, 12/15, 15/10 i 15/4 en un disputat`partit de 67 minuts. |
|
Lincou i Nicol , a la dreta, en un moment de la final. Lincou havia arribat a la seva primera final d'un gran després de fer un excepcional paper en la ciutat dels gratacels, doncs havia deixat en el seu camí a l'escocès John White (finalista del passat campionat del món) a quarts de final per 11/15,12/15, 15/9, 15/12 i 15/6 en 84 minuts, i al canadenc Jonathon Power, el gran dominador del campionat dels últims temps amb 4 títols, a les semifinals per 5/15, 15/13,15/7, 15/3 en 58 minuts. D'altra banda l'anglès Nicol va tenir un paper més discret fins a la final, però a semifinals va haver de superar una dura prova de foc en enfrontar-se a l'actual campió del món, l'australià David Palmer a qui derrotà per 15/8, 9/15, 15/12 i 15/10 en 80 minuts. Un cop en la final, la major experiència i preparació de Peter Nicol, que s'adjudicava així el seu segon TOC, acabà amb la inicial resistència del gegant francès. |
![]() |
En la final femenina Carol Owens (Nzl) guanyà a Natalie Pohrer (Usa) per 3/9, 5/9, 9/5, 9/3, 9/3 en 60 minuts.
DAVID PALMER NOU CAMPIÓ DEL MÓN D'ESQUAIX 2002

L'australià David Palmer, cap de sèrie número 3 es proclamà el dissabte 14 de desembre campió del World Open, campionat del món, d'esquaix, competició disputada a Antwerp, Bèlgica. Palmer, que ja havia guanyat en 2001 el British Open, el trofeu més desitjat per un jugador d'esquaix, aconsegueix amb aquest títol consolidar-se en l'elit. Amb tot, David Palmer no ha tingut una competència fàcil, doncs en segona ronda hagué de patir de debó per derrotar al galès David Evans per 3 a 2 (15-13, 12-15, 15-8, 7-15, 15-12) en una dura lluita de 87 minuts. Més endavant, però, derrotà amb més facilitat a l'egipci Amr Shabana per 3 sets a 1 en tercera ronda, a Martin Heath (Escòcia) per un còmode 3 a 0 en quarts i a un dels principals favorits, el canadenc Jonathon Power, en semifinals, quan aquest va haver d'abandonar per lesió un partit que guanyava per un set a zero i 10-10 en el segon. Palmer s'havia plantat a la final amb la combinació necessària per afrontar-la amb garanties: sort i patiment.
Per l'altre cantó del quadre, un nou i espectacular come-back de John Whithe, que després de perdre aquest estiu la seva primera final del British Open arribava a la seva primera final d'un mundial en la seva pista favorita. Efectivament, els dos títols més importants d'aquest constant jugador escocès havien arribat en la pista d'Amberes, on en 1998 i 2001 aconseguí el Flanders Open. White arribava a la final després de guanyar còmodament els cinc partits previs, en els quals només perdé dos sets contra l'anglès Alex Staid (3/0), el belga Stefan Casteleyn (3/0), l'anglès Mark Chaloner (3/1), Simon Parke (3/1) i, sobretot, en semifinals, l'anglès Peter Nicol per 3/0, després d'escombrar l'actual campió del British de la central court per un contundent 15-9, 15-7, 15-10 en només 42 minuts. Nicol, que en 1999 havia guanyat el darrer World Open, no podria defensar el títol en perdre contra un White ansiós per aconseguir el seu primer gran títol.
LA FINAL
|
Un instant de la final entre Palmer, darrere, i White. |
La final del campionat del món, amb aquests precedents, havia de respondre a les expectatives, doncs el vencedor final es decidí després de 102 minuts de dura lluita. Concretament, David Palmer (AUS) guanyà John White (ESC) per 3/2 (13-15, 12-15, 15-6, 15-14, 15-11) i, com es pot observar en els parcials, en el quart set White arribà a tenir pilota de partit, però el perdé per un ajustat 15-14. Finalment, Palmer, més sencer físicament, s'acabà imposant en un dels partits d'esquaix més durs que últimament es poden recordar. |